Espais d'interès natural
En aquest apartat hem de destacar les zones més altes del terme, que són la muntanya de la Tossa i les roques d’en Xiller, i zones importants com l'avenc d'Epifanio i el barranc d'Aiguaoliva conegudes per tots els calijons i calijones.
- Muntanya de la Tossa
Es troba entre els termes de Càlig i Benicarló. És una muntanya d'origen cretaci i suposa l'última formació muntanyenca de la serra de les Talaies. En el seu cim es troben les restes d'un assentament íber. Des del seu cim (169 metres) es pot veure molt bé tota la plana i tots els pobles dels voltants, les illes Columbretes, el Montsià, el Delta de l'Ebre i tot el massís dels Ports. En la part posterior de la Tossa i dins del terme de Càlig, hi ha un avenc amb una profunditat de 19 metres i un recorregut de 23 metres.
- Roques d’en Xiller
Situades dins de la Rambla de Cervera, a un quilòmetre del poble riu amunt. Són les roques que cobreixen el llit del riu que per l'acció d'erosió l'aigua quan baixa, s'han format uns talls considerables. És una zona de cascades quan baixa aigua i les roques han adquirit unes formes ben curioses i ofereixen un bonic paisatge pròxim al poble.
- Avenc d'Epifanio
Situat al nord de la població, a l'esquerra de la rambla de Cervera. Es pot accedir pel camí del Pou Canet, fins a arribar a un roure en la part esquerra del barranc de la rambla, l'avenc està a pocs metres del roure.
És l'avenc més important del terme catalogat fins al moment. Té una boca d'un metre que dóna lloc a una obertura acampanada de 19 metres, i finalitza en una sala d'11 x 5,5 metres que dóna a dues galeries laterals.
Altres avencs del terme són el de la Rambla, pocs metres més a baix que el d'Epifanio i a la dreta de la rambla, el de la Tossa, situat darrere de la muntanya i l'avenc del coll de les Forques, que està situat en la vora del camí del pou de Canet.
- Barranc d'Aiguaoliva
Situat al nord-est del terme, limitant amb el terme de Vinaròs i Benicarló. Es tracta possiblement del lloc més desconegut i, al mateix temps, més valuós del terme.
És un tram de barranc amb un alt valor botànic i paisatgístic, on hi ha grans roures (quercus faginea i quercus cerrioides). Aquesta zona el barranc s'encaixa amb el paisatge i forma un tram profund, estret i ombrós amb espècies botàniques de clima fresc i esciófiles. Aquest tram està declarat micro-reserva de flora des de l'any 2003. Les espècies majoritàries que trobem són: els anomenats roure valencià i roure pubescente i les margarides (Bellis sylvestris, Centaurea linifolia i Cheilorophus intybaceus). Altres espècies també importants són: les violes (viola hirta i viola odorata), el bruc blanc (Erica arborea), es tracta d'una espècie molt poc comuna en la comarca, i és l'única localitat on s'ha trobat-; el durillo (Viburnum Tinus), l'arboç (Arbutus Unedo), el rusco (Ruscus acuelatus), la germandrina (Teucrium botrys), la pistoloquia (Aristolochia paucinervis), etc…