Fins a meitat del segle XX la població es proveïa de l'aigua provinent dels pous que se situaven dins de la mateixa població. El mitjà de transport d'aquesta eren els típics cànters o marraixons, recipients fets de fang cuit o terriza que servien per a agafar aigua dels pous i les fonts i portar-la fins a les cases. Els principals pous que proveïen d'aigua als habitants de Càlig van ser tres: el pou dels Aixetes, el pou de la Vila i el pou del Racó, els tres situats a una distància propera entre ells.
Pou dels Aixetes
Construït l'any 1928 i restaurat el 2006, forma part d'un conjunt de pous que des de temps antics han proveït al poble, coneguts com el pou del Frare (desaparegut), dels Aixetes, del Racó i de Sant Josep (excavat l'any 1905 dins del convent de les Monges Trinitàries). El pou dels Aixetes, conegut anteriorment amb el nom de pou Nou, es va completar l'any 1928, amb la construcció al seu costat d'un dipòsit des d'on eixien diverses aixetes que facilitaven als calijons la recollida d'aigua. L'actual aparença del pou és el resultat de la restauració efectuada l'any 2006, en la qual es van remodelar les quatre parets exteriors, ornamentadas amb taulells de ceràmica, obra de l'artista alcireny Xavier Claur Mas.
Es tracta d'una construcció de planta quadrada a l'interior de la qual es troba el pou. En les parets exteriors hi ha diverses representacions referents al poble de Càlig, les quals es detallen a continuació:
En una de les parets trobem tres aixetes amb decoració de ceràmica amb la inscripció referent a la inauguració del pou, acompanyada d'una inscripció en pedra que diu el següent: Neptú en el seu ideal per sadollar la set del món va fer aquest pou profund cercant la seua deu.
En la següent hi ha una reproducció d'un fragment de la carta de població donada per N’Hug de Fullalquer a la població de Càlig, datada de l'any 1234.
A continuació trobem una representació de l'Ermita del Socors, amb l'església, la hospedería i part del conjunt del paratge.
Tot seguit hi ha una representació del conjunt de tota la població, acompanyada de l'escut representatiu d'aquesta i la inscripció Any 1928 en la part superior.
Pou dels Grases
Conegut també amb el nom de pou del Racó o pou Nou, data de l'any 1719, encara que en el 2008 es van dur a terme diverses actuacions de restauració, neteja i condicionament de l'entorn amb la instal·lació d'una placeta amb diversos bancs i taules amb damer.
És de planta rectangular i té dues columnes laterals coronades amb un element decoratiu de forma circular les quals s'uneixen a través d'un arc de ferro forjat. Es caracteritza per la construcció amb grans blocs de pedra, en un dels quals hi ha marcat l'any de construcció. Actualment i per motius de seguretat el pou es troba tapat.
Pou de la Vila i escultura de la Dóna Calijona
Es desconeix la seua datació exacta però per la seua semblança amb el pou dels Grasses possiblement va ser construït el mateix segle que aquest.
És de planta rectangular i té dues columnes situades en cadascun dels laterals. Des d'aquestes columnes ix un arc de ferro forjat que servia per a suportar la corriola amb el poal per a extraure l'aigua de l'interior del pou. Annexat a un d'aquests laterals hi ha una pica de pedra que servia d'abeurador per als animals. Aquest pou es caracteritza per l'estructura annexa que l'acompanya, en forma de graó i de la mateixa longitud que el pou, que possiblement servia per a descansar.
En la mateixa placeta on està situat el pou es troba, des de l'any 2002, l'escultura nomenada La dona calijona, obra de l'artista F. Valls. Es tracta d'un homenatge en record a una de les labors que han sigut ben habituals en la població fins a no fa molts anys: la d'anar a cercar aigua als pous amb cànters o marraixons.
Pou de Sant Josep
Aquest pou, datat de l'any 1905, es troba situat a l'interior del Convent de la Santíssima Trinitat.
