És molt habitual trobar pous repartits per tot el terme municipal. Antigament eren imprescindibles per a proveir d'aigua els camps de cultiu, i també per als animals que viatjaven pels camins rurals. En moltes ocasions, un mateix pou servia per a proveir d'aigua a totes les parcel·les conreades en una partida. Aquest fet ens indica el motiu pel qual els pous i la partida a la qual pertanyen comparteixen nom.
Pou de Bonet
Localitzat en la partida Pou Bonet del camí de Peníscola. Es tracta d'una partida antiga de l'època medieval situada en la zona de ponent del terme de Càlig limitant amb el terme de Cervera del Maestrat. Atenent a diversos autors, el topònim prové, possiblement, d'un antic propietari de camps de vinya i terraplens que hi havia antigament. A causa del seu nom original i degut al procediment d'aglutinació habitual de la parla calijona, aquest pou es coneix com “Pombonet”.
Es tracta d'un pou artificial excavat, amb una base cilíndrica de pedra que s'alça a mig metre del sòl. És de planta quadrada amb un arc de mig punt de ferro forjat, antigament de pedra, la funció del qual va ser suportar la corriola. Es caracteritza per la pila circular que envolta tot el diàmetre, acompanyat de dues piles de pedra, possiblement abeuradors per als animals, situades en cadascun dels costats del pou, a les quals arriba l'aigua per mitjà d'unes canalitzacions. Es tracta d'un dels pous amb majors dimensions de tot el terme de Càlig.
Pou de Canet
Pou situat en la vora del camí que condueix fins a l'Ermita de la Verge de la Salut de Traiguera o antic camí que conduïa fins a La Jana. Es troba prop d'un barranc proper a diversos camps de cultiu, fet que justifica la seua localització, atès que durant molts segles, el motor de l'economia local va ser l'agricultura i aquesta necessitava de l'aigua per a subsistir. Com ocorre amb el topònim Pou Bonet, el Pou Canet també es coneix amb la forma aglutinada “Pocanet” entre el veïnat.
Està construït a mig metre del sòl aproximadament i té quatre graons en la part inferior que condueixen fins a la boca del pou, encara que avui dia aquesta es troba tapada per raons de seguretat. Manté una estructura i tipologia semblant a la del pou de Bonet. És de planta quadrada amb un arc de ferro forjat, també quadrat. Hi ha dues piles de pedra, les quals antigament servien d'abeuradors per als animals, la primera es troba en un dels laterals annexada al pou i és de forma rectangular, la segona, localitzada als voltants del pou, és de forma circular.
Pou de la Bassa
Localitzat en la partida La Bassa, amb la qual comparteix nom, més concretament es troba en la vora del camí que condueix fins a Peníscola. Limita amb el terme de Benicarló i amb la partida del Bovalar. El nom de pou de la Bassa prové, probablement, d'un lloc amb afluència d'aigua. De la mateixa manera que ocorre amb els anteriors topònims referits a pous, el topònim pou la Bassa s'aglutina i forma el malnom “Polabassa” i és reconegut així pels veïns de Càlig.
És de planta triangular, diferent a la resta de pous anteriors, té una punta més acusada que les altres, encarada a favor de l'adreça de l'aigua que baixa quan plou per la séquia on està situat el pou. La pedra és el material més important per a la construcció de tots aquests pous. Presenta un arc de ferro forjat per sobre de la boca, el qual antigament servia per a suportar la corriola i extraure l'aigua de l'interior del pou.
