Més de huit segles d’història.
La Torre de Càlig és sense dubte un dels elements patrimonials més identificatius de la població. La seua datació és inexacta, possiblement fou construïda al segle XIII. El primer document que fa referència a la Torre de Càlig és del 1314, es tracta del llibre de la visita pastoral a la diòcesi de Tortosa per part del bisbe Paholac en el qual apareix un dibuix fent referència a una torre defensiva emmerletada i feta de pedra picada. Altres documents que ens parlen d’aquest edifici són la Crònica de Martí de Viciana (1565), Pascual Madoz (1849) i Carlos Sarthou Carreres (1913).
El motiu de la seva construcció fou, segurament, fer les funcions de torre de vigília del castell de Cervera del Maestre. Aquest ús defensiu que se’n feu de la torre va durar fins a meitat del segle XVI, quan l’any 1540 el poble de Càlig es va erigir com a vila i la torre va passar a ser la seu de la Casa Capitular. Al segle XVII fou restaurada, un dels vestigis que ens han deixat constància d’aquesta restauració és la marca del 1625 acompanyada de l’escut del poble, esculpida a la llinda d’una de les finestres de la façana principal. Un segle més tard es va fer una ampliació de l’edifici, construint un edifici annex per situar les escales que donarien accés a les plantes superiors. Al segle XIX es va col·locar un pont que connectava la primera planta de la torre amb la casa de l’antic jutge, situada enfront. Aquesta connexió es va haver de retirar a finals del segle XX per motius de seguretat degut al seu mal estat de conservació. El passat segle també es van dur a terme accions de restauració, substituint-ne la coberta a dos aigües per una coberta plana rematant la torre amb merlets de remat piramidal i una espadanya.
L’edifici és de planta quadrangular i està dividit en planta baixa, primer i segon pis i terrassa. Al seu exterior trobem tres façanes exemptes fetes de pedra picada. A la façana principal hi ha la porta original amb un arc de mig punt, la qual donava accés antigament a la planta baixa i una segona porta col·locada posteriorment i que conté el rètol «CASA CAPITULAR» a la llinda, aquesta fou col·locada en l’ampliació de la torre al segle XVIII. A l’interior de les sales trobem les dues primeres plantes cobertes amb un embigat de fusta que descansa en una jàssera la qual divideix la sala en una crugia i la tercera o terrassa amb una coberta de teula àrab a dues aigües. A més, a la «Sala de sesiones» de la primera planta i a la «Sala del rellotge» trobem un important conjunt de pintures, les quals es troben encara avui en dia per acabar d’estudiar i restaurar. Entre aquestes trobem des de grafits medievals fins a pintures del segle XIX i XX. A més de les pintures, també es conserva a l’interior de la torre el mecanisme del rellotge que s’observa des de la façana principal, recentment restaurat.
