Situada a un quilòmetre de la població i envoltada d'un paratge d'arbres, és un dels llocs més reconeguts pels veïns de Càlig. El camí que porta a l'ermita és freqüentat per caminants que, sobretot a l'estiu, aprofiten per a passejar sota les ombres d'alguns dels arbres centenaris que es troben pel camí.
El primer document escrit que fa referència a l'advocació mariana del Socors a Càlig i a l'existència d'un lloc destinat a aquesta advocación és de 1582. De la que va ser la primera ermita, es conserva una part de la seua construcció que avui es fa servir de bar, ja que el nou santuari es va alçar en l'últim terç del segle XVIII. Aquest edifici, classificat dins del corrent neoclàssic, arreplega en el seu interior pilastres amb capitells d'estil corinti, diversos frescs de gran bellesa de Joaquim Oliet de 1826, l'enrajolat del sòl de 1906 i el grup escultòric de la Verge del Socors, de l'any 1939, obra de l'escultor de Barcelona Domingo Seguí, que presideix el retaule major del santuari. En l'exterior, s'aprecia la volta coberta de teula blava –color que s'utilitza en els santuaris marians– rematada amb una creu de ferro en la part superior i la portalada d'entrada de l'ermita.
Dins del recinte es troba la casa de l'ermita, que està dividida en habitacions que es lloguen a estiuejants i altres estades, com el pati d'entrada, el pati dels Pous i una placeta. A més, amb els terrenys limítrofs adquirits per l'Ajuntament de Càlig, hi ha actualment nous serveis i una zona àmplia d'esbarjo que es coneix com el paratge del Socors.
